Con evidencia científica. Es la exigencia que hacemos, las familias de las personas con autismo y algunos profesionales, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en la atención pública del autismo. Trastorno cuya prevalencia ha crecido exponencialmente durante la última década y que, se estima, afecta hoy a 1 de cada 150 niños/as. Aunque las estadísticas difieren según países y estudios, por ejemplo el Centers for Disease Control (CDC), en Estados Unidos, sitúa la prevalencia en 1 de cada 68 infantes a la edad de 8 años [1], debe considerarse el autismo como un trastorno de alta incidencia entre la población infantil.

En Cataluña se vive una anomalía en el circuito asistencial público del autismo, que resulta difícil de encajar en el marco internacional de buenas prácticas en los tratamientos de los Trastornos del Espectro Autista (TEA). El psicoanálisis es el modelo preferente y más dotado económicamente del sistema de salud pública en la atención precoz y asistencia infanto-juvenil de las personas con TEA. Las prácticas basadas en la evidencia científica, refrendadas por numerosas investigaciones, y reconocidas por la comunidad internacional como eficaces, son minoritarias en el servicio público catalán en la intervención terapéutica a las personas con TEA.

La terapia psicodinámica hace una consideración obsoleta del autismo, entendiéndolo como una reacción psicológica defensiva de un niño frente a factores traumáticos. Numerosas publicaciones científicas [2], y el consenso mayoritario entre los profesionales a nivel mundial, dejan claro que no hay evidencia que sostenga el origen psicogénico del autismo.

La Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud elaboró un informe en 2010, por petición del Departament de Salut, que analizaba la evidencia científica de las intervenciones en el autismo. A pesar de que el informe explica que existen problemas metodológicos en las investigaciones referentes a los tratamientos, hace hincapié en que existen guías clínicas basadas en el consenso de expertos [4, 5] que indican cómo deben ser estos tratamientos. En este sentido, el informe concluye que las intervenciones conductuales basadas en el modelo de análisis aplicado de la conducta son las recomendadas para las personas con TEA, y desaconseja las intervenciones psicodinámicas. Resulta paradójico que estas recomendaciones no sean consideradas y, por lo tanto, no aparezcan reflejadas en el Plan de Atención integral a las personas con TEA, elaborado en 2012 por el Departament de Salud en colaboración con los Departamentos de Benestar Social y Ensenyament.

Además, en los últimos 5 años se han publicado múltiples estudios y revisiones clínicas [3] que han aportado todavía más datos a esta cuestión, dejando claro qué intervenciones deben aplicarse en el autismo. Es necesario que toda esta evidencia sea considerada e incluida en el Plan de Atención a las personas con Autismo de la Generalitat de Catalunya.

Las familias de las personas con autismo y reputados profesionales en materia de TEA exigimos a la Generalitat y en particular al Departament de Salut:

• Una intervención pública del autismo, integral, especializada y suficiente, desarrollada por equipos multidisciplinares que trabajen bajo las guías internacional de buenas prácticas basada en la evidencia científica. 
• Que establezca que las intervenciones recomendadas según estás guías y el consenso mayoritario de los expertos [4, 5] son las intervenciones conductuales basadas en el modelo de análisis aplicado de la conducta. 
• La creación de unidades de atención y diagnóstico especializadas, dotada de medios y que garantice la atención de las personas con autismo a lo largo de todo su ciclo vital. 

La cobertura pública al psicoanálisis por parte de la Generalitat, en la atención e intervención de las personas con autismo es inaceptable en una sociedad democrática y moderna, y muy probablemente no se ajuste a derecho por incurrir en mala praxis.

Ayúdanos a cambiar la vida de las personas con autismo y a racionalizar el modelo de intervención catalán del TEA firmando esta petición.

Asociación APRENEM

Referencias:

1. Prevalence and Characteristics of Autism Spectrum Disorder Among 4-Year-Old Children in the Autism and Developmental Disabilities Monitoring Network.Christensen, Deborah L. et al. Journal of Developmental & Behavioral Pediatrics., Post Author Corrections: December 09, 2015
2. Best practices for designing and delivering effective programs for individuals with ASD. Recommendations of the collaborative Work Group on Autistic Spectrum Disorders. California: California Departments of Education and Developmental Services; 1997.
3. Tristram Smith & Suzannah Iadarola (2015) Evidence Base Update for Autism Spectrum Disorder, Journal of Clinical Child & Adolescent Psychology, 44:6, 897-922
4. Assessment, diagnosis and clinical interventions for children and young people with autism spectrum disorders. A national clinical guideline. Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN, 2007).
5. New Zealand Autism Spectrum Disorder Guideline. Wellington (New Zealand): Ministry of Health, 2008.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Amb evidència científica. És l’ exigència que fem les famílies de les persones amb autisme i alguns professionals, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en l’ atenció pública de l’ autisme. Trastorn amb una prevalença que ha crescut exponencialment durant l’última dècada i que, s’ estima, afecta avui a 1 de cada 150 nens/es. Encara que les estadístiques difereixen segons els països i estudis, per exemple el Center for Disease Control (CDC), als Estats Units, situa la prevalença en 1 de cada 68 infants a l’ edat de 8 anys [1], s’ ha de considerar l’ autisme com un trastorn d’ alta incidència entre la població infantil.

A Catalunya es viu una anomalia al circuit assistencial públic d’atenció a les persones amb autisme, que resulta difícil d’ encaixar en el marc internacional de bones pràctiques en els tractaments dels Trastorns de l’ Espectre Autista (TEA). El psicoanàlisi és el model terapèutic preferent i més dotat econòmicament del sistema de salut públic, a l’ atenció precoç i a l’assistència infanto-juvenil de les persones amb TEA. Les pràctiques basades en l’ evidència científica, ratificades per nombroses investigacions i reconegudes per la comunitat científica internacional com eficaces, són minoritàries en el servei públic català en la intervenció terapèutica de les persones amb TEA.

La teràpia psicodinàmica fa una consideració obsoleta de l’ autisme, entenent-lo com una reacció psicològica defensiva d’ un nen davant factors traumàtics. Nombroses publicacions científiques [2], i el consens majoritari entre els professionals a nivell mundial, deixen clar que no hi ha evidència que sostingui l’ origen psicogènic de l’ autisme.

L’ Agència d’ Informació, Avaluació i Qualitat de la Salut va elaborar un informe el 2010, a petició del Departament de Salut, que analitzava l’ evidència científica de les intervencions a l’ autisme. Tot i que l’ informe explica que existeixen problemes metodològics a les investigacions referents als tractaments, remarca que existeixen guies clíniques basades en el consens dels experts [4, 5] que indiquen com han de ser aquests tractaments. En aquest sentit, l’ informe conclou que les intervencions conductuals basades en el model d’ anàlisi aplicat de la conducta són les recomanades per a les persones amb TEA, i desaconsella les intervencions psicodinàmiques.

Resulta paradoxal que aquestes recomanacions no siguin considerades i, per tant, no apareguin reflectides al Pla d’ Atenció integral a les persones amb TEA, elaborat el 2012 pel Departament de Salut en col·laboració amb els Departaments de Benestar Social i Ensenyament.

A més, en els últims 5 anys s’ han publicat una multiplicitat d’ estudis i revisions clíniques [3] que han aportat encara més dades a aquesta qüestió, deixant clar quines intervencions s’ han d’aplicar a l’ autisme. És necessari que tota aquesta evidència sigui considerada i s’ inclogui al Pla d’ Atenció Integral a les persones amb Autisme de la Generalitat de Catalunya.

Les famílies de les persones amb autisme i reconeguts professionals en matèria de TEA exigim a la Generalitat i en particular al Departament de Salut:

• Intervencions en l’autisme públiques, integrals, especialitzades i suficients,desenvolupades per equips multidisciplinars que treballin sota les guies internacionals de bones pràctiques basades en l’ evidència científica.
• Que s’ estableixi que les intervencions recomanades segons aquestes guies i el consens majoritari dels experts [4, 5], són les intervencions conductuals basades en el model d’ anàlisi aplicat de la conducta.
• La creació d’ unitats d’ atenció i diagnòstic especialitzades, dotades de medis i que garanteixin l’ atenció de les persones amb autisme al llarg de tot el seu cicle vital.

La cobertura pública de les teràpies psicoanalítiques per part de la Generalitat, a l’ atenció i intervenció de les persones amb autisme, és inacceptable en una societat democràtica i moderna, i molt probablement no s’ ajusti a dret per incórrer en mala praxis.

Ajuda’ns a canviar la vida de les persones amb autisme i a racionalitzar el model d’ intervenció català del TEA signant aquesta petició.

Associació APRENEM

Referències:

1. Prevalence and Characteristics of Autism Spectrum Disorder Among 4-Year-Old Children in the Autism and Developmental Disabilities Monitoring Network.Christensen, Deborah L. et al. Journal of Developmental & Behavioral Pediatrics., Post Author Corrections: December 09, 2015
2. Best practices for designing and delivering effective programs for individuals with ASD. Recommendations of the collaborative Work Group on Autistic Spectrum Disorders. California: California Departments of Education and Developmental Services; 1997.
3. Tristram Smith & Suzannah Iadarola (2015) Evidence Base Update for Autism Spectrum Disorder, Journal of Clinical Child & Adolescent Psychology, 44:6, 897-922
4. Assessment, diagnosis and clinical interventions for children and young people with autism spectrum disorders. A national clinical guideline. Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN, 2007).
5. New Zealand Autism Spectrum Disorder Guideline. Wellington (New Zealand): Ministry of Health, 2008.